“Crec que fer música és un acte desafiant”
Entrevistas / Xarim Aresté

“Crec que fer música és un acte desafiant”

Yeray S. Iborra — 23-11-2015
Fotógrafo — Archivo

Aquesta nova etapa no només ha afectat a les lletres, també ha fet girar el procés de composició d’Aresté, cansat de “la tralla”, s’ha ‘despenjat’ la guitarra, obrint-se, gràcies entre d’altres a Ermengol Mayol (producció), a noves harmonies, estructures i sonoritats (jazz, folk, o balcànica!): “Em vaig adonar que al disc no hi havia ni un solo de guitarra quan ja estava a punt d’ acabar-lo. Mai m’he sentit un guitarrista. Que l’instrument hagi estat protagonista en el passat ho considero un fracàs personal. En aquest disc el rock and roll només hi és implícit i potser això fa que es notin més els altres colors que hi ha. Això sí, he après a no cantar per sobre de les meves possibilitats… Aquest és l’avenç més important. El directe? Infidel al disc [l’imagino rient] amb Ermengol Mayol, Ricard Sohn, Miquel Sospedra, Pep Garau i Tomeu Garcias”. Aquests ‘nous amics’ de Xarim, van més enllà de la música. La publicació del disc coincideix espai-temps amb “Catacumba umbilical”: poemari heterodox, subjecte al ritme i amb ‘dialecte flixanco’. “No té pretensions estilístiques. Com el disc, és un collage fet a partir de les runes del món. Per a mi són diferents angles de la mateixa cosa”. 

Aquesta nova etapa no només ha afectat a les lletres, també ha fet girar el procés de composició d’Aresté, cansat de “la tralla”, s’ha ‘despenjat’ la guitarra, obrint-se, gràcies entre d’altres a Ermengol Mayol (producció), a noves harmonies, estructures i sonoritats (jazz, folk, o balcànica!): “Em vaig adonar que al disc no hi havia ni un solo de guitarra quan ja estava a punt d’ acabar-lo. Mai m’he sentit un guitarrista. Que l’instrument hagi estat protagonista en el passat ho considero un fracàs personal. En aquest disc el rock and roll només hi és implícit i potser això fa que es notin més els altres colors que hi ha. Això sí, he après a no cantar per sobre de les meves possibilitats… Aquest és l’avenç més important. El directe? Infidel al disc [l’imagino rient] amb Ermengol Mayol, Ricard Sohn, Miquel Sospedra, Pep Garau i Tomeu Garcias”. Aquests ‘nous amics’ de Xarim, van més enllà de la música. La publicació del disc coincideix espai-temps amb “Catacumba umbilical”: poemari heterodox, subjecte al ritme i amb ‘dialecte flixanco’. “No té pretensions estilístiques. Com el disc, és un collage fet a partir de les runes del món. Per a mi són diferents angles de la mateixa cosa”. 

Lo siento, debes estar para publicar un comentario.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.