"Ens agrada pensar que cada treball és una peça única"

Adriana Lorenzo, Ignasi Canals, Marc Cuscó i Josep Comas formen Olympic Flame, una de les noves bandes del panorama barceloní disposada a donar la campanada amb la seva expansiva sonoritat synthpop. Amb el primer llarga duració gravat i el concert de presentació a punt d'arribar, parlem amb ells per saber què hi ha darrere el projecte i què esperen dels propers mesos.

Quan i com neix Olympic Flame?
Olympic Flame neix a Barcelona farà uns tres anys, amb un grapat de cançons de gènere “ambient” que van anar agafant forma a mesura que la banda es feia gran i es definia una línia de creació. Entre els membres de llavors vam anar introduïnt idees i influències a dins del sac fins que va estar prou ple com per gravar.

Una de les expressions que més s’utilitza per descriure la vostra música és la de pop atmosfèric. Què us sembla? Esteu d’acord?
Podem entendre quines vessants de la nostra música poden semblar atmosfèriques. Com explicàvem abans moltes de les nostres cançons parteixen d’un punt molt “ambient” però a Olympic Flame hi caben moltes textures i sensacions i hi ha un espai molt significatiu per l’energia. Bona part del que volem explicar requereix d’aquesta energía i d’aquesta sensació d’expansió constant però sempre desde un punt de vista sensible. Tenim la necessitat de mantenir aquestes dues característiques agafades de la mà.

Tot i que és odiós preguntar al respecte, quines són les bandes que més us han influenciat?
És molt difícil escollir-ne unes quantes. La veritat es que som un grup que escolta molta música, de molts gèneres i desde molts punts de vista. L’altre dia vam respondre un qüestionari pel blog de BCore i en vam mencionar alguns però per aquesta ocasió n’anomenarem uns altres tres per anar ampliant la llista. Max Richter, Tangerine Dream o Echo & The Bunnymen, d’aquest últim molt destacablament l’àlbum “Ocean Rain” (Korova, 84).

I més enllà de la música, què més us influència? Trobeu referents en altres disciplines com el cinema o la literatura?
La nostra inspiració beu molt del disseny gràfic, del cinema però sobretot de la ciència. Aquesta última té una gran càrrega poètica en la seva obvietat i naturalitat però també en la seva complexitat.

Què es el primer que vau sentir, què vau pensar quan vau escoltar per primera vegada l’EP acabat?
Doncs la veritat es que abans d’entrar a gravar vàrem enregistrar fins a tres preproduccions. Una vegada ens van satisfer ens vam gravar i produir l’EP nosaltres mateixos a Two Ties Recordings, l’estudi de l’Ignasi i la Sílvia (batería i tècnica de sò d’OF respectivament) Així que una vegada produït, gravat, mesclat i masteritzat l’haviem escoltat tantes vegades, en tants estats i de tantes maneres que l’únic que volíem era portar-lo al directe.

Hi ha cap concepte rere els temes que conformen l’EP? Si és així, el podríeu explicar?
Hi ha bastants conceptes entortolligats. Podríem remarcar la ciència i l’esport, que ens acompanyen de manera molt estètica, per a que a nivell visual complementi el que volem dir. Tots dos conceptes parteixen de la mateixa base: Superar obstacles cada dia per aconseguir el que vols. Missatge molt vigent a dia d’avui a la vida de la majoría de persones. Un s’ha de nutrir per dins d’experiències tant a nivell però aquestes experiències no venen soles, les has d’anar a buscar per seguir cultivant l’esperit.

Primerament vau publicar l’EP en format digital ara fa un any, per editar-lo ara a través de Hidden Track. Per què amb ells i què reporta amb un grup com vosaltres treballar amb una discogràfica?
Just quan vam editar l’EP en digital vam picar a la porta d’alguna discogràfica però la reposta era evident: “Qui dimonis sou vosaltres?” En aquell moment no havíem fet absolutament res de cara al públic, no ens coneixía absolutament ningú, gairebé ni els nostres amics. Vam decidir anar fent al nostre aire i començar a fer coses fins que va aparèixer Hidden Track. El tracte va ser fantàstic, ens vam entendre a la primera i tenien moltes ganes de currar i de que nosaltres apretéssim. Vist en perspectiva me n’alegro molt de que ara fa un any no ens fés cas ningú.

El del CAT d’aquest cap de setmana serà un concert especial. ¿Què heu preparat? ¿Seguireu amb aquest espectacle en directe en altres futurs concerts o es una cosa d’una sola nit?
Hem preparat un espectacle audiovisual que consta de cinc pantalles independents. Hi ha alguna pista a les nostres xarxes socials. La idea es poder portar a tot arreu l’espectacle que hem muntat per això, alhora de dissenyar-lo, el vam fer adaptable a qualsevol situació. No ens mou gaire la viabilitat, la veritat, pensem en poder fer el que volem fer a tot arreu, que per nosaltres és la màxima prioritat.

Quin és el concert més especial que heu fet fins ara?
El que farem diumenge!

Recordeu, si ha passat, el primer dia que algú del públic va cantar una de les vostres cançons?
Encara no ha passat.

I com a públic, quins són els concerts que més heu gaudit?
N’hi ha moltíssims i segur que cadascú del grup en podría enumerar uns quant però, a nivell personal, vaig gaudir molt de Colin Stetson a l’Auditori del Primavera Sound del 2014. Feia molt de temps que tenia ganes de veure’l.

Fa poc vau publicar el single "Voyager", que si no m’equivoco és l’avançament del vostre primer disc. ¿Com ho porteu? ¿Quan està previst que es publiqui?
No és exactament un avançament. "Voyager" és un impàs entre l’EP i el disc. Podríem dir que es fruït de la reafirmació musical que hem experimentat en aquest darrer any i no té perquè guardar cap tipus de relació amb el que vindrà. Ens agrada pensar en que cada treball es una peça única que ha de reflectir una evolució tant musical com d’imaginari, per la qual cosa és més que probable que quan gravem el disc haguem deixat enrere algunes coses. Encara que el disc està previst per 2018 la data real del treball la posarà el mateix treball. Es probable que abans de que surti el disc gravem un altre single, però això encara està per veure.

Noteu certa evolució entre els temes de l’EP i els que formaran part del disc?. Quines diferències destacaríeu? Com soneu?
A nivell conceptual volem explorar molt més del que hem fet fins ara desde molts punts de vista. OF ha après molt com a grup tocant i gravant, l’Ignasi ha après molt a gravar grups i jo a produïrlos a Two Ties. El següent pas serà bastant gran: Canviarem dinàmiques, ampliarem instrumentació, enfocarem les cançons desde un prisma diferent i buscarem coses molt més concretes.

Gairebé tots vosaltres formàveu o formeu part de Berlinist i Olivemoon. ¿Com estan aquests projectes?
Fins a on jo sé Berlinist està preparant algunes cançons noves que esperem escoltar aviat. Part d’Olympic Flame està a Olivemoon també i ara mateix ens trobem promocionant i presentant “Mangata” (autoeditat, 2017), que acaba de sortir fa just un mes. Els dos grups anem molt agafats de la mà cosa que fa que l’aventura sigui molt més gran. El pròxim dia 23 de novembre es presentarà el nou disc a la Bikini.